Cançó de la boja enamorada
En cloure els ulls el món corrent es mor;
obrint les parpelles neix de bell nou
(puix crec que et vaig inventar a contracor).
Els estels valsen blaus, vermells i d'or,
d'esma cavalca una negror de brou:
en cloure els ulls el món corrent es mor.
En somnis m'embruixares, quin trescor,
fent cants de lluna, al llit, besant-me a sou
(puix crec que et vaig inventar a contracor).
Déu cau del cel, fuig l'infern fent-se el sor
serafins, satànics fugits, on sou?
En cloure els ulls el món corrent es mor.
Vas dir:"tornant" i et vaig creure de cor,
i en madurar del teu nom vaig dir prou,
(puix crec que et vaig inventar a contracor)
Tingués l'Ocell del Tro i no tu al cor,
si més no en Primavera ell ve de nou!
En cloure els ulls el món corrent es mor
(puix crec que et vaig inventar a contracor).
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada