Ozymandies

Vaig començar l'estiu amb moltes ganes de tornar a traduir quelcom. Feia molt temps que no m'hi podia posar degut als estudis i vaig ecidir endinsar-me si més no en un poema d'un autor que em seduís, com sempre. Vaig anar a raure a Percy Bysshe Shelley i vaig ecidir, per la temàtica, el poema Ozymandies. El vaig traduir però es resistia. Encara ho fa. No està del tot reeixit, però aquesta setmana s'han descobert unes restes arqueològiques a Sagalassos, al desert de Turquia. Són les d'un bust i d'unes cames de Marc Aureli, l'emperador romà. curiosament d'un fet semblant com ens narra el poema de Percy.
Així dons, les circumstàncies no poden esperar. Aquest n'és el resultat:

Ozymandies

Un cop, un passavolant d'un antic país
em digué: "Dues cames de pedra enormes
es drecen al desert, arran, prop d'un pendís,
sense el cossatge, un rostre gastat en les formes
amb trets avesats a manar i burleta somrís
encert d'escultor en fer la passió mateixa
per fer-la perviure tallada en roca incerta,
d'aquell que se'n burlà i d'aquell que la féu créixer;
al seu pedestal, ben clar llegir-hi podreu:
Em dic Ozymandies, rei de reis, cosa certa:
admireu els meus fets. Poderosos friseu!"
Res no resta al seu voltant només decadència
d'una colossal desferra per tot arreu
i tota la sorra que escampa la turgència.

Percy Bysshe Shelley ( 1792-1822)

Clarividència? No ho se. Sovint em passen coses així. Què en penseu vosaltres?
Us deixo alguns enllaços de la notícia.

avui
11 setembre

Afegeixo la pàgina dels Aventatjats ( The Avengers) n. 57 on podeu llegir el poema original en anglès.