Resum
Walther és fill del rei got
d'Aquitània, Alfer. La irrupció d'una expedició
d'Àtila cap a l'oest entra a les terres d'aquest rei i altres
que les comparteixen. Davant de la seva amenaça tots els
monarques compren la pau amb or i prínceps hostatges, això
és: Gibich, el sobirà dels Francs, tramet al rei Hun
Hagen, d'origen Troià i noble; el Burgundi Herrich tramet la
seva única filla Hiltdegunda; i Alfer el seu fill Walther que,
aleshores és un infant però està promès a
la filla Burgundia. Els Huns plens de joia pel tracte es retiren vers
la seva terra original enduent-s'hi els prínceps hostatges.
 | |
| Els Huns |
Allí Àtila els puja tots
com si fossin fills seus i, mentre a Walther i Hagen els prepara en
l'art de la guerra, a Hiltdegunda la confia a la seva dona Ospirin.
Tots ells es distingeixen dels Huns, tant en força com en
intel·ligència. Hiltdegunda es guanya l'amor de la
reina per la puresa dels seus costums i la seva activitat
encoratjadora. Tant és així que rep el privilegi de ser
guardiana del tresor.
Mentrestant Gibith mor i Gúnthar,
el seu successor, es nega a continuar pagant als Huns. Això fa
que Hagen fugi per temor a les represàlies i retorni cap a la
seva terra. La reina dels Huns tem que Walthari faci el mateix i
aconsella el seu marit Àtila que en fermi la seva fidelitat
donant-li per muller la filla d'un dels prínceps Huns. Però
Walther es desmarca d'aquestes intencions i es considera
desmereixedor d'aquest honor, perquè perdria l'interès
pel servei que presta al rei fora de la qual cosa no hi ha res que el
satisfaci més. Veient que pel jove ni dona, ni infant ni res
més preuat que guerrejar el satisfà, el rei abandona
els seus propòsits de buscar-li un bon partit.
 |
| Hiltgunda ofereix beure a Walther. |
Ens recorda l'escena de Beowulf. El motiu apareix sovint
en narracions. També Harold Foster l'utilitza al seu Príncep Valent
Wather encapçala les host dels
Huns contra un poble revoltat. Hi ha una gran batalla i el jove té
l'oportunitat de demostrar la seva valentia. Amb el front llorejat
per la victòria retorna al costat d'Àtila. Durant la
celebració es troba amb Hiltdegunda i mantenen una conversa
amorosa, dins la qual la noia ofereix beure a Àtila que cau en
un estat d’embriaguesa severa i de somnolència. Walthari i
la noia acorden llavors fugir plegats. La fugida reïx gràcies
a que els Huns estan immersos en un son fins l'endemà. Els
joves fugen muntant el mateix cavall, Lleó, carregat amb dos
cofres plens de riqueses i menat per la noia.
Passen la nit cavalcant i arribada la
matinada es refugien dins del bosc. Així passen quaranta dies
fins que arriben a la riba del Rin, concretament a Worms, la
residència del rei franc.
 |
| Walther i Hiltgunda, fugint |
Allí travessen el riu amb una
embarcació que els duu a l'altra riba. Per tal de pagar el
passatge donen al barquer uns peixos pescats, durant el seu llarg
periple i continuen el viatge.
El barquer ven els peixos al cuiner del
rei Gúnthar. En servir-los-els el rei queda sorprès
perquè mai havia vist uns peixos com aquells. Comprèn
que provenen d’un altre país i indaga amb el cuiner d’on
han vingut. El barquer l’informa de la parella de desconeguts feta
pel vigorós cavaller guarnit d’aram i la jove seductora que
menava el cavall, de les dues capses... de com dringava el contingut
en piafar el cavall encabritant-se: “com si unes dones sospesessin
or”
Hagen, que és present a
l’enquesta, s’exclama exultant que no pot ser cap altre que el
seu company Walther, recent arribat del país dels Huns.
Gúnthar, en sentir-lo, se n’alegra perquè pensa que
també deu haver dut el tresor que Gibich havia enviat a l’est
i ara el retorna al seu regne. Va sortir precipitadament al seu
encalç dotze homes triats entre els millors i Hagen i el rei,
també, per descomptat, se’ls afegeix.
Encontinent la jove parella ha arribat
al bosc de Les Vosges on espera poder-hi trobar un esperat repòs.
Hi ha una cova, en un rocam, enmig de dues muntanyes; està
recoberta de matolls i només s’hi pot entrar per un estret
congost. Allí reposa l’heroi, amb el pit descansant damunt
del pit de la jove, mentre que ella està a l’aguait i fa
guàrdia zelosament.
Gunther ha resseguit les petjades dels
fugitius i tot i els advertiments d’Hagen s’acosta sigilosament a
la cova, amb els dotze homes. Però prendre’ls per sorpresa
és endebades i s’estableix un ferotge combat on Walther en
surt triomfant, decapitant tots i cadascun dels onze prohoms.
 |
| Cavallers emboscats. |
El rei, fora de si, esperona Hagen a
entrar en combat. Però aquest li recorda el menyspreu que li
ha professat davant tota la cort i com ha titllat el seu difunt pare
de covard i, amb ironia, diu que no es veu en cor de lluitar, perquè
altrament seria una ofensa per la franconia. Però el jove
dubte, perquè, malgrat que havia jurat fidelitat al seu amic,
finalment, les súpliques del seu rei i la vergonya del
descrèdit del seu regne pesen més i desvetllen la seva
fidelitat de vassall, amb tot, convenç que en aquell indret no
podran vèncer la perícia d’aquell combatent
excepcional i que cal planejar una emboscada tan punt el jove surti
d’allí.
Walthari ha pogut seguir la
reconciliació dels seu amic amb el rei i, malgrat la foscor de
la nit, decideix romandre fins a la matinada per tal que el superb
rei no pugui acusar-lo de fugir del combat. Amuntega tot d’espines
al congost per tal de dificultar el pas dels possibles enemics i,
després, s’aboca a restituir els caps dels vençuts,
tot gemegant i, s’agenolla vers l’orient en una pregària,
demanant a déu, amb l’espasa a la mà, servi l’ànima
d’aquells morts i també li’n dóna gràcies
per haver-lo il·luminat amb la victòria. Fet això
s’adorm damunt dels seu escut, vetllat per Hidegonda que cantusseja
per no adormir-se; però el noi, just al primer son, ja es
desperta i bescanvien els papers.
Despulla els morts de les armes i els
deixa només els vestits, braçalets i bulles; espases i
cinyells, cuirasses i cascs els ho pren i ho carrega als cavalls que
els ha guanyat.
A la matinada es produeix l’atac dels
assaltants. Durant el combat Gúnthar perd una cama, Hagen un
ull i sis dents i, Walther, la mà dreta. Tal és el
resultat que tots ells s’aboquen a fer un tracte de pau. Es
reparteixen el tresor dels Huns i deixen a la parella marxar del lloc
mentre fan les paus els dos joves guerrers.
Walther és acollit finalment a
la seva pàtria amb grans honors, es casa amb Hiltdegunda i un
cop mort el seu pare, regna en pau durant trenta anys.
El relat acaba amb la velada confessió
de l’autor de no poder explicar totes i cadascuna de les victòries
que va aconseguir després, perquè, ens diu, seria
fatigar el paper.
 |
| Pàgina del Waltharius |
Hams: Waltharius, Àtila, Hiltgunda, Gúnthar, Hagen.
Seguirem a Waltharius III
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada