Viatge a l'Infern d'en Pere Porter de 1608.
Text del
segle XVII al català modernitzat.
Transcripció
de l'edició de 1906 de Gaietà Vidal de Valenciano, al
núm. 12 de la Biblioteca Popular de l'Avenç.
Cas raro que succehí
a un tal Pere Porter, de la vila de Tordera, que entrà i eixí
de l'Infern l’any 1608
Advertencia de fra
Francesc Canet:
«Havent-me
vingut entre mans una copia de una deposició que Pere Porter,
de Tordera, del Comptat de Cabrera, havia feia davant lo Comissari
del St. Ofici, mossèn Joan Teixidor, Prevere y Beneficiat de
Blanes; antes de tornar la copia a qui me la havia deixada, volguí
primer informar-me amb lo mateix Pere Porter, que encara vivia, si lo
que contenia aquell paper era veritat; y així lo primer dia de
octubre del any 1621 li aní a parlar en sa casa de la vila de
Tordera, amb lo P. F. Climent de Tordera, religiós caputxí,
lo que ens explicà en un camp, baix d’una pomera. Li llegí
tota esta deposició, y lo que se contenia en ella, y li digui
si era veritat lo que allí estava contingut, y ell me el
respongué y afirmà que era la pròpia deposició
que havia fet davant dels Srs. Inquisidors, y que tot era veritat,
acceptat que no havia estat en l’Infern tant com allí deia,
y sí sols deu dies, so es: des de la vigília de St.
Bartomeu fins al primer dia de setembre, que es St. Daniel, y així
estaria equivocat que en nom de Sant Daniel digueren St. Miquel. Y
prou es així per lo que diu ell, que estigué en vila de
Morvedre, en lo Regne de València, més d’un mes per
cobrar les forces. Si fos estat per St. Miquel, no hauria pogut ésser
per Tots Sants en Hostalric y en Tordera; y així per St.
Miquel se posà en camí per venir-se’n a sa terra. Y
me digué que passà a Montserrat. Y així jo, Fra
Francesc de Canet, vila del Roselló, en la Vallespir, religiós
caputxí, sabuda la veritat, me determiní de copiar-ho a
major honra y glòria de Déu N. S. Lo qual com passà
es d’esta manera.»
Relació i
memòria i espantós viatge que féu en Pere
Porter, pagès, de la vila de Tordera, vescomtat de Bas i
província de Girona, als 23 d’Agost de 1608, essent virrei
del Principat de Catalunya l’excel·lentíssim senyor
D. Héctor Pignatelli, duc de Monteleon; bisbe de Barcelona,
l’il·lustríssim senyor D. Rafel de Rubirola; i bisbe
de Girona l’il·lustríssim senyor D. Francisco Arévalo
i de Suaço.
El vespre i vigília
de Sant Bartomeu Apòstol, als 22 d'Agost de l'any l608, succeí
l cas següent:
En
eI nom de la Santíssima Trinitat, Pare, Fill i Esperit Sant.
Amén. En l’any de la Nativitat del Senyor, 1608, a 23 del
mes d’Agost, vespre i vigília de Sant Bartomeu Apòstol,
estant Pere Porter, pagès de la vila de Tordera, del vescomtat
de Cabrera, molt descuidat en sa casa, amb la seva muller i família,
li exposaren un reclam i li feren despeses en virtut d’una acta de
debitori que ell i son pare firmaren, per quantitat de 600 lliures,
que havien manllevat. I en dita execució, i pera fer aquella,
vingueren els oficials de la cort d’Hostalric, que es la de tot el
vescomtat. el per quant dit Pere Porter estava obligat, amb
escriptura de terç, amb béns i persones, en tant dit
oficial, en la casa de dit Pere Porter, el prengueren amb un
sagrament i homenatge i li inventariaren tots els béns. Però
sabent molt bé dit Pere Porter que l’acta en virtut de la
qual se li feia dita execució, molts anys havia que era
cancel·lada, per quant ell pagà dita quantitat,
protestà i requerí que no passessin avant dita
execució, dient i referint que ell no devia quantitat alguna
de dita acta, per quant havia pagat. I com la cancel·lació
no es trobava, i diu dit Pere Porter que el notari que havia pres la
cancel·lació de dita acta era ja mort, i el principal
deia que el dit Pere Porter no l’havia mai pagat i que li devia tot
el deute, i que tal acta no estava cancel·lada ni constaria
mai, inventariaren li tots els béns i l’heretat que gosava,
donant deu dies de temps per als mobles, i trenta per als immobles; i
clos l’acta de l’inventari, l’encomanaren a la muller de dit
Porter; i volent-se’n portar penyores els ministres per a ésser
pagats dels salaris i dietes, i volent posar a la presó a dit
Pere Porter, i veient aquest lo que passava, davant de moltes
persones suplicà als dits oficials que no li traguessin
penyora ni roba de casa, sinó que no es moguessin de sa casa,
que ell aniria al lloc o vila de Maçanet, que allí
alguns li devien bastant quantitat de diners, per a pagar i
satisfer-los totes les dietes i salaris de dita execució. I
els oficials, tant per saber la bondat de l’home, que digué
que a l’endemà, dia de Sant Bartomeu, tornaria i portaria
diners, com per a tenir-li compassió, suplicats de la gent que
s’hi trobava, foren contents d’esperar-lo fins a l’endemà,
sols anés a buscar diners pera pagar-los, i després
quedaria amb sagrament i homenatge i amb les mateixes penes, si no
complia lo promès.
Encontinent que fou
fet el dit concert, dit Porter se n’anà, prenent el camí
de Maçanet; i, anant molt pensatiu i enutjat, trobà un
jove molt ben tractat, que anava a cavall i menava altra cavalcadura
buida, i, al punt que es trobaren, el jove saludà a Pere
Porter i li demanà d’on era i on anava; però com dit
Pere Porter estigués pensatiu i afligit de lo que li havia
esdevingut en sa casa per causa de l’execució, qual
pensament el tenia del tol divertit ell no li donava resposta, sinó
que seguia caminant tot pensatiu i enutjat, discorrent com podria
eixir d’aquell treball en què estava. I veient-lo així
tant capficat el jove, li tornà a preguntar què era lo
que tenia i a on anava, que si ell podia valer-lo i afavorir-lo en
alguna cosa, li manifestés la pena que ell tenia i li referís
sos treballs, que ell l’ajudaria en tot i per tot.
Distret,
apartat. Oint semblants paraules en Pere Porter, respongué
dient-li per què ho volia saber, que els seus treballs eren
tant grans que ell no els podia remediar, sinó Déu del
cel, que amb la veritat de les coses. Digué li aleshores el
jove que no s’espantés, que moltes vegades permetia Déu
treballs a les persones per a provar-les, i quant més
afligides estan i sense remei, pensant que Déu les ha deixades
del tot, proveeix Déu que sien ajudades i afavorides per
alguna persona, i les treu de treballs, que tantes hores, tants
remeis. Oint Pere Porter les paraules de dit jove el mirava a la
cara, dient-li:
Gentil home, sou molt jove per a donar remei a mos mals i consell en mos treballs. No sabeu vós que els consells, per a encertar-se, s’han de prendre d’homes vells, savis i experimentats en treballs i prosperitats, que hagin vist i oït i cercat el món, i que sàpiguen què cosa es bé i què cosa es mal? Vós sou massa jove i no teniu dites coses, puix encara no teniu la barba blanca.
Paranys:
Pere Porter, Viatge a l'Infern, segle XVII, Literatura Catalana
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada