PERE PORTER A L'INFERN (CONTINUACIÓ)
6
En entrar a la vila
d’Hostalric encontrà uns parents del dit Bonsoms, notari, i
en el punt mateix els digué que era a l’Infern i que el
seguissin que ell els ho mostraria. Però en la vila
d’Hostalric havien ja oïdes algunes coses de dit Porter;
s’esvalotà la gent i acudien a borbollons, i algunes
l’interrogaven dels seus parents, pares, fills, etc. i en alguns
casos tornava resposta i deia com els havia vistos tots a l’infern.
I la gent, en sentir això, reia, dient que era orat i boig i
que el portessin a l’hospital i el traguessin de la vila. Dit Pere
Porter els responia:
- Dins poques hores
veureu si jo sóc orat i boig o si dic veritat. Deixeu-me
treure l’acta de cancelació que jo us prometo que mai o
poques vegades entraré en dita vila.
Aleshores tots es
posaren a riure, dient:
- Guardeu-vos de
l’home que es entrat i eixit de l’infern.
I, oint en Pere
Porter aquestes paraules, digué:
- Encara en dit lloc
jo he vistos els pares, germans i amics de vosaltres.
I la gent encara
cridava i reia més.
Dit Porter pregà
al batlle d’Hostalric que li fes plaer de venir fer assistència
a la cerca i troba de dita acta de cancel·lació, que
ell ensenyaria on era, que dit Bonsoms, notari, li havia dit a
l’infern; i oint això més reien i es burlaven d’ell.
I dit batlle d’Hostalric amb el de Tordera digueren que anés
ell davant perquè els dos junts assistirien i que diguessin a
quin lloc i en quin manual era. I en això s’aplegà
gent del poble i així dit Porter prengué el camí
de la casa de dit Bonsoms, notari i quan foren a a la porta de dita
casa els digué que pugessin dalt que els ensenyaria el lloc a
on era la cancel·lació de dita acta.
La muller i parent de
dit Bonsoms digueren que a casa no hi tenien escriptura ninguna; que
totes eren a l’Escrivania. Però dit Porter respongué:
- L’acta que jo
cerco i he de menester no és a l’Escrivania sinó
aquí, en esta casa, a la sala, puix dit Bonsoms, notari, em
digué a quin la posà.
Oint això tots
es posaren a riure i li preguntaren qui ho deia i quan i en quin lloc
li digué. I en Pere Porter contestà:
- A mi m’ho ha dit
en Bonsoms la vigília de Sant Bartomeu més prop passat,
i m’ho digué a l’Infern, a on ell està i allí
trobareu en Sarrell i en Jaume Vila i en Roger de Calella i mossèn
Jordà.
I anomenava molta
gent que els causava terror. I oint això digueren:
- Aquest home té
l’enteniment alterat dient que en Bonsoms ha tant temps que és
mort; i molts dels que anomena són morts que ell no era en
esta vila i diu que els ha vistos i parlat amb ells.
Tots se’n reien i
alguns de riure se n’anaven i els batlles i altra gent se’n
volien anar i deixar-lo; emperò en Pere Porter replicava que
pugessin dalt de la casa. Els parents de dit Bonsoms, perquè
dit Porter deia que li havia dit a l’Infern i que era allà
per quan en dita casa sabien que no hi havia ninguna acta i perquè
la gent comprengués que dit Porter era boig i no creguessin el
que deia, digueren els batlles.
- Senyors, ja veuen
el que diu aquest ignorant i boig d’home. Perquè tothom
cregui i entengui que diu mentida i és invenció seva i
que té alterat l’enteniment els preguem per a llevar
l’opinió de la gent que el senten i l’han oït que
vostès pugin amb la resta de persones i mirin i reconeguin si
ninguna acta ni escriptura hi ha en tota la casa.
I els feren pujar amb
molta gent que no volgueren que dit Porter pugés i, quan foren
dalt, i reconeguda la casa no hi trobaren ninguna escriptura.
Aleshores, quan en
Pere Porter veié que la gent s’entornava demanà que
el deixessin pujar, dient que ell mostraria el lloc on era dita acta.
I molts digueren:
- Deixeu-lo pujar
dalt per a que tinga el desig complet i estiga assegurat de la
veritat.
Dit Porter puj`+a
dalt i, en sent que fou a la sala, demanà on hi havia un
armari i li mostraren l’armari i el volgueren obrir; i ell els
digué que no era menester obrir-lo que ell ja sabia que no era
dins d’ell l’acta de la cancelació; més, no obstant
això, fou obert l’armari, per a donar satisfacció a
la gent i tots els que estaven a la sala reien, dient que en Porter
era boig. Aleshores dit Pere Porter digué:
- Deixeu-me acostar a
l’armari que jo vos mostraré el lloc on és l’acta
de cancel·lació.
I, rient tots, deien:
- Deixeu-lo acostar
a l’armari quev ell ens farà riure puix dirà o farà
alguna cosa amb la qual riurem. Feu-vos compte que aiò és
un entremés o un pas de comèdia.
I aleshores dit
Porter s’acostà a l’armari i mirà d’una part a
l’altra i, estant davant vdel dit armari, digué.
- Jo ara estic sobre
el manual en el qual està continguda dita acta de cancel·lació
del debitori en virtut del qual m’han executat fetes despeses i
venuts els meus bens. Vosaltres dieu que jo sóc boig i que us
faré riure i que sembla que això sia un pas de comèdia.
Entengueu que plorareu i serà tragèdia perquè
això que dic és veritat; i així, on jo sóc,
sota dels meus peus hi ha l’acta de cancel·lació que
dit Bonsoms m’ho ha dit a l’Infern on ell està. Desfeu
aquestes rajoles que són aquí, que de la setena fins la
dotzena de la paret es trobarà el manual.
Oint això tots
es posaren a riure, en tant que se’n volien anar i deixar dit
Porter per boig; però perquè dit Porter cridava grans
crits que en dit lloc era dit manual, resolgueren alguns dient:
- Més val,
puix som ací que féu llevar les rajoles i
acontentem-lo, perquè sinó ho fem dirà bogeries
contra nosaltres.
Aleshores tots d’un
concert li digueren d’on volia que llevessin les rajoles i dit
Porter assenyalà el lloc d’on les havien de llevar i les
llevaren i alçaren les rajoles i aquí mateix trobaren
un manual petit de firmes d’actes amb el qual restaren tots
espantats. I digué més dit Porter que miressin als
vint-i-set fulls que allí trobarien dita acta de cancelació
del debitori i tots espantats, miraren i reconegueren dit manual i
trobaren que era escrit tot de la mà de dit Bonsoms, notari, i
era veritat que dita acta de cancelació del dit debotori
l’havia pres dit Bonsoms, que era escrita de la seva pròpia
mà. Estant tots espantats de tal manera que ni ells parlaven
ni es movien sinó que estaven tots trasmudats, perquè
semblava que no fossin en cel ni en terra, de tal manera com estaven
tots encantats.
Al mateix punt dit
Porter s’agenollà i juntes les mans alçà els
ulls al cel dient:
- Gràcies
infinites us dono, Senyor déu meu Jesucrist, puix per la
vostra bondat vós us heu apietat de mi en que no em sia perdut
en els treballs i afliccions que he sentides, vistes i passades.
Després tornà
a reiterar la mateixa acta dit Porter i contà tot allò
que li havia passat i de com havia entrat a l’Infern la vigília
de Sant Bartomeu, el 23 d’agost i que n’era eixit el primer de
setembre, dia de sant Daniel i que en dit infern havia vist i parlat
amb el dit Gelmar Bonsoms i li com digué el lloc i anomenà
la fulla del manual de la dita acta i anomenà moltes persones
que havia vistes en partir de l’infern. I després dit Porter
requerí i demanà que dita acta de cancel·lació
fos treta i donada còpia i així que el Justícia
d’Hostalric fou proveït, la qual còpia li fou lliurada
i, a més d’això requerí i demanà dit
Porter, en virtut de dita acta de cancel·lació que li
fossin restituïts els béns i totes les despeses que li
havien fetes en dita execució, i així que fos tornat a
la possessió com abans.
Després dit
Porter, quan trobava gent dels que havia vistos parents i amics
d’aquells a l’Infern, els exhortava que servissin déu
Nostre Senyor i no volguessin anar a l’Infern, ni seguir les
petjades d’aquells. I per quan dit Porter havia anomenats alguns
que hi havia vist i els tals eren persones greus i estimades en
aquest món, alguns parents d’aquells, sabent coses,
recorregueren als senyor inquisidors de Barcelona i els contaren
totes les coses que dit Porter deia de sos parents i pares, per la
qual cosa dit Pere Porter fou cridat del Tribunal de la Santa
Inquisició o detingut i interrogat per dits senyors
inquisidors, que experimentaren i averiguarIen la manera com havia
succeït i la manera com havia trobat l’acta, tot plegat
confirmava ésser veritat tot allò que Porter havia dit
i deposat, per la qual cosa fou dit Porter tret de les presons i
alliberat i deixat anar.
Després dit
Porter ho digué a molts predicadors i els encomanava molt que
en les seves prèdiques que no fessin excepció de
persona alguna i que no miressin tendència a ningú i
que reprenguessin tots els vicis. També digué a molt
jutges i advocats que jutgessin i advoquessin en veritat; que no es
deixessin vèncer per interessos, perquè a l’Infern hi
havia moltes maneres de gent, de tots estaments i que si la gent ho
sabia no pecaria; i anomenava moltes persones que havia vist que
d’oir-lo era terror i persones molt conegudes que manaren en aquest
món i atropellaren la gent; i que déu donava cruels
turments i càstigs i penes als que blasfemen del seu santíssim
nom i els usurers i els bandolers, als jutges que fa injustícies,
als opressors dels pobres, notaris que han fet mal el seu ofici, els
sodomites, homicides i procuradors i molts de la resta d’estaments;
i com ell ho contava era per a fer tremolar l’ànima del cos
de qualsevol.
Nostre Senyor ens
tingui de la seva mà i ens doni la gràcia i ens guardi
de morir en pecat mortal per a que siem lliures de les penes de
l’Infern. Amén.
«Aquest llibre s’es traslledat de un altre escrit de mà, vui a 22 de Juny de l646, per Benet Vila, studiant en Girona»
Hams: Pere Porter a l'Infern
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada