MARIA DE FRANÇA
Lligabosc - ( Chievrefueil) Chevrefeuille
Vull explicar, que em plau molt,
el Lai Lligabosc que en mormol
fan córrer la veritat certa.
També on fou fet i, amb l’oferta,
el com. Si me l’han referit
també l’he trobat per escrit
al relat Tristany i la Reina,
amb llur amor, que tanta feina
mentre durà els portà i dolor,
puix moriren en l’esplendor.
Quan el rei Marc era ple d’ira
vers Tristany, en plena guspira,
perquè amava la reina d’ell,
l’havia expulsat del castell
i el jove era lluny de sa terra,
al sud de Gal·les, per on erra;
fins passar tot un any sencer,
no podia tornar ni re
i en propi abandó va caure
que el dugué amb la mort quasi raure.
No el jutgeu pas tant durament
puix qui estima lleialment
viu trist dins una greu calitja
en no abastar allò que desitja.
Tristany estava malaltís
per’xò sortí del seu país
i tornà prest a Cornualla,
on la reina és rere muralla.
Fora,ran d’un bosc s’apostà,
tot amagat del pas d’allà;
i al vespre, hora de jóc, sortia
i amb camperols finia el dia;
rebut pels pagesos de bé
captava sobrants i recer;
n’obtenia les recents noves,
i un dia del rei tingué proves,
segons una font molt fidel,
que el rei vindria a Tintagel
a inaugurar entre prohoms junta
i entremig obrir cort conjunta.
Al llarg la Pentecosta tots
festejarien goigs amb mots,
i la reina també hi seria.
Sentint-ho. Tristany se’n delia;
ella no arribaria pas
sense que ell la veiés fugaç.
Quan el rei començà el trajecte
Tristany anà al bosc que era objecte
i on el reial tenia el pas.
Un pal de branca tallà escàs,
d’avellaner i pelà l’escorça,
després, amb més traça que força,
la polí fent un bastó, com
qui no vol, i en gravà el seu nom.
Si la reina se n’adonava,
que cap indici no obviava,
molts cops ja ho havia viscut,
ni un detall li era perdut,
de l’amic n’hauria evidència,
sols en veure el bastó en presència.
Tal era el missatge pretès
que volia deixar palès:
com llarga havia estat l’estada,
mentre allí l’havia esperada.
Ella entendria el seu capritx,
manifestat pel seu desig;
de veure-la no se’n podia
estar, entre els dos hi havia
l’enganxament com lligabosc
que enllaça avellaner del bosc,
que entortolliga i durable,
en abraçada interminable
ben res jamai els pot desfer;
que no en viuria avellaner
ni lligabosc sobreviuria
si els separessin un dia.
“Com ells som, bella amiga; mai
no ens separarà cap espai.”
Cavalcant la reina euga blanca,
mirant-ho tot, veié la branca:
bastó nou, conegué el lletrut
i traces de l’amant perdut.
Al seguici mana i atura,
i d’un salt deixa la muntura;
tombant-se ordena als cavallers
de fer el mateix dels seus destrers;
I mentre ells estiren les cames
ella, amb pretext, lluny de les dames,
però amb la donzella assistent,
Brangiana, deixa la gent.
I collint flors, amb la comparsa,
s’endinsa al bosc fins a trobar-se
a aquell per qui dava l’amor.
S’abraçaren sense rubor.
Ell li parlà a pler, en tant que ella
repetia igual cantarella;
després li explicà breument
favors que tenia el rei en ment
per fer les paus. Que se’n dolia
d’haver-lo expulsat i el dia,
que tot venia de llenguts.
Ja dit, cobrà els passos vinguts
però a mig fer, tot aturant-se
el sentí plorar; ella no es cansa
de consolar-lo. Fou Tristany
que un cop a Gal·les, amb afany
esperà de l’oncle la crida,
i ja amb l’amiga refeu vida;
i en record d’aquests fets, escrit
restà, quant a la reina dit,
per recordar cada paraula;
Tristany, músic d’arpa, dins l’aula
en va fer un Lai tot ben novell;
us en diré aquell nom més vell:
Gotelef, van dir-ne els anglesos,
Chevrefeoille va ser pels francesos.
Aquí hi ha el meu tal com ha anat;
res més que el Lai us he explicat.
Hams: Maria de França, Lais de Maria de França, Lais de Marie de France, Chievrefueil, Chevrefeoille, Lligabosc, Tristany, Tristan, Isolda, Isolde, Brangiana.
